I ara entrem en l’accés als vestidors del Valencia Basket. Ací veureu que els dos vestidors, el masculí i el femení, són completament simètrics i iguals. Cada equip té el seu passadís independent i la seua sala d’hidroteràpia, però just entre els dos trobem les dependències conjuntes: les oficines de l’staff i, per descomptat, la sala de vídeo.

Just a mitjan passadís ens trobem precisament amb la sala de vídeo. Dissenyada amb totes les comoditats possibles, veureu que esta sala és pràcticament una sala de cinema, però no sempre ha sigut així. Fa 35 anys, el cos tècnic carregava amb les cintes i amb el mateix reproductor de vídeo en els desplaçaments per a poder veure-les. La tecnologia no estava tan avançada i, a més, quan es viatjava per Europa mai se sabia quin dispositiu de connexió es trobaria. Per això, els utillers sempre portaven diversos adaptadors per si feien falta.

Una vegada eixim del passadís de vestidors, arribem al lloc on els jugadors i jugadores es fan els últims abraços abans d’eixir a pista per al partit. Ací preparen els seus rituals: cadascun té el seu. Si veniu a un partit, fixeu-vos bé quan ixen a pista, perquè cada jugador o jugadora té una mania diferent.

Finalment, a banda i banda, amb paret envidrada, se situen els anomenats bunkers: àrees VIP des d’on els clients poden veure els jugadors i jugadores eixir a pista mentre gaudixen del càtering previ al partit.